domingo, 8 de diciembre de 2013

ALGUNAS MÁS

De R. CID

" La tecnologia forma part de la natura humana, els homes l’han creat i en cap cas són alienants. És l’ús que fem d’aquestes el que determina la seva bona utilitat.

En aquest debat hem trobat diferents exemples de com es poden fer servir les tecnologies que tenim ara. Des de un mecanisme d’oci i entreteniment (música, televisió, jocs online,...) fins a una eina que pot ajudar a que es produeixin canvis socials i defensar la vida de les persones, tal i com demana el cantant Bono a la seva conferència.

A la medicina actual han millorat molt la qualitat i el servei, però també es pot fer un ús abusiu que perjudiqui al pacient, com reflexa Sonia Martin al fil que parla del Tecnopart: “El número de cesáreas en España va en aumento y los partos cada vez son más medicalizados e inducidos. Estas prácticas no están exentas de inconvenientes por ello se deberían naturalizar lo máximo posible los partos.”

També tenim el clàssic exemple de quan Einstein va afavorir la fabricació de la bomba atòmica gràcies als seus descobriments en física nuclear, que van ser molt importants i que tenen moltes altres aplicacions no bèl·liques, tal i com diu 

En el cas de les TIC a les escoles, con diu la Mercè Palau, també hem vist casos d’una utilització poc profitosa, quan aquestes es fan servir únicament de manera mecànica o visual sense canviar les estratègies metodològiques. És a dir, posem pissarra digital en comptes de pissarra clàssica. Escrivim a ordinador en comptes de en paper, però seguim ensenyant de la mateixa manera que abans. En canvi, són més potents i efectives quan les fem servir per millorar la comunicació entre companys i/o mestres o per ensenyar als nostres alumnes a aprendre per si sols, i pensar de forma crítica i analítica"
                                                                       
Per acabar, m’agradaria destacar l’aportació del company Pedro Martínez, quan parla de que introduir les TIC a l’Àfrica és una utopia, tenint en compte que el 99% dels nens estudien al carrer. La seva argumentació principal és la falta de necessitat real de les noves tecnologies a les escoles d’Àfrica, quan encara no tenen cobertes les bàsiques (roba, aigua, salut,...). El cas de l’Àfrica és el més extrem però serveix per reflectir el principal problema que presenten algunes tecnologies que estan a l’abast del consumidor actual: creen necessitats inexistents en les persones, que a més a més, fan més gran la desigualtat social i la fractura digital entre les persones, com també ens fa pensar el company Felipe Domenech tan citat en el fòrum"

DE ALBA

De Alba Sorolla:

" 1) Amb relació al rol del professor m’ha agradat aquesta síntesi : El professor ha de ser un tècnic ja que es preocupa més pel COM ensenyar, mitjançant el mètode científic i la tecnologia, que no pas el QUÈ. No obstant, també ha de ser un artista ja que ha de ser creatiu amb les noves eines metodològiques que té a l'abast.

Aquesta afirmació resumeix de forma clara i concreta, el rol i l’essència del professor que avui en dia, hauria d’existir en les pràctiques quotidianes escolars. A més, recull dues idees fonamentades en dues concepcions diferents, és a dir, una des de la visió tecnodeterminista i l’altra des de la sociodeterminista. De fet, al llarg del debat s’ha demostrat com sempre s’han pogut trobar arguments (independentment del bàndol) que justifiquessin una tesi i que donessin explicacions vàlides a una mateixa qüestió plantejada. Per tant, tot i que aquestes dues concepcions són oposades, si la tesi defensada estava ven argumentada, ens trobàvem en què les dues concepcions poden tenir una part de raó. En conseqüència, això deixa palès la dificultat que hi ha en discernir entre ciència, tecnologia i societat i per tant, dona força a la noció de teixit sense costures que interrelaciona estretament aquestes tres entitats.

Recuperant l’afirmació inicial sobre el rol del professor i en conseqüència, els processos educatius actuals, no hi ha dubte que aquests estan canviant per l’aparició de les noves tecnologies.

Els professors s’han vist immersos en noves formes d’ensenyament i han hagut d’aprendre a familiaritzar-se amb aquests instruments que durant el seu període d’educació no existien.

Gràcies a l’ investigació i a l’avenç de la tecnologia, cada vegada els continguts que ensenyen els mestres són més amplis i alhora es poden presentar d’una manera més atractiva a partir d’imatges, programes informàtics, etc. que permeten facilitar la comprensió dels alumnes. A més, hi ha més disponibilitat de recursos per accedir a la informació (Internet, televisió, diaris electrònics...) i això comporta que els alumnes puguin adquirir més coneixements fora de l’escola.

Avui dia, els mestres mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies  poden  transmetre a l’alumne, de manera mes interactiva, creativa i eficaç, els coneixements que cal assolir.

No obstant, això implica que degut a  la dinàmica dels canvis socials, científics i tècnics  al cap d’uns anys quedi obsoleta la formació inicial del professorat, pel que fa que l’educador ha d’adoptar el compromís de mantenir una formació permanent que li permeti  desenvolupar eficaçment la seva activitat educativa.

2) Respecte al meu treball en aquesta primera PAC estic força satisfeta. He fet les intervencions demanades des del bàndol tecnodeterminista i m’he trobat en què depenen de les qüestions a tractar, m’ha resultat més fàcil o més difícil trobar arguments des de la meva concepció. En general, he gaudit d’aquest debat, que ha sigut complex però molt interessant.

3) Destaco les intervencions de   ja que han aportat noves idees, han estat ben argumentades i en definitiva, demostren un treball personal important."





DE BÀRBARA

De Bàrbara Riudeubàs:

" La meva postura s’ha definit com a tecnodeterminista. La veritat, és que abans de començar l’assignatura compartia aquesta visió sobre la importància de la tecnologia. M’ha agradat molt la participació en el debat perquè he pogut defensar les meves idees i he pogut afegir-ne de noves gràcies a les aportacions dels meus companys i companyes. També m’han agradat molt els vídeos que he vist per tal de fer les meves aportacions.

Penso que remarcaria com a nova idea la de : “Todos los nuevos descubrimientos tienen cosas buenas y cosas malas a posteriori, pues nacen neutrales y sólo la mano del hombre es capaz de darles un sentido u otro.” Estic molt d’acord amb la idea que defensa aquesta afirmació perquè la tecnologia defensa els interessos de qui l’ha creada i desenvolupat.

Considero que les meves aportacions al debat han estat elaborades, pensades amb temps i ben plantejades amb les dues premisses i la conclusió amb el format corresponent. He seguit els criteris d’avaluació de la claredat expositiva en forma d’argumentacions o contrargumentacions, he utilitzat conceptes i continguts dels mòduls i dels vídeos i lectures complementàries, he intentat adequar-me als fils de discussió sense repetir o parlar de coses sense relació, he intentat interactuar i respectar les aportacions dels altres  i he  fet tres aportacions en tres fils de disussió en dues carpetes diferentes: 2. CT ESCOLA i 4. NEVERA FRACTURES."

DE UN COMPAÑERO MUY COMPETENTE

De Pedro Martínez:

" El ser humano se hace ayudar por las tecnologías para llegar mucho más lejos".

"A lo largo del debate, y aunque personalmente soy bastante reacio al uso desproporcionado de las tecnologías que hacemos actualmente, 
he ido modificando mi forma de pensar. Evidentemente, la posición que he adoptado a lo largo de la actividad, extremadamente sociodeterminista, no coincide con mi forma de pensar, pero a menudo es necesario esgrimir opiniones "bruscas" para animar la contienda.

Si he de resumir todo lo que he reflexionado con las opiniones de los compañeros, diría que la gran mayoría han influido de una forma o de otra en mi perspectiva frente a los hilos que se habían propuesto. Además, resaltaría la buena argumentación, tanto con los recursos propuestos como con recursos propios, que casi todas las intervenciones han llevado a cabo.

Creo firmemente que 
el ser humano necesita la tecnología, la ciencia, etc. pero como extensión de lo que es capaz de hacer y siempre bajo un código ético que permita avanzar sin salirnos del camino correcto. Y evidentemente, ahí está la cuestión, cuál es el camino correcto. Pues después de este debate creo que es aquel que engloba todo lo que ayuda a las personas a mejorar su vida sin tener que dañar todo lo que nos rodea.

Pero insistiendo en la línea sociodeterminista que me ha tocado defender, os dejo una frase que escuché a un ingeniero jefe de Volvo; 
"El robot más inteligente del mundo, siempre será tan inteligente como el humano que lo programe, no más".

Si tengo que valorar mis aportaciones, creo que he sido fiel a la línea que intentaba representar, incluso cuando veía argumentaciones del bando contrario con las que estaba totalmente de acuerdo. He intentado expresar las ideas básicas con la mayor claridad posible, sin artificios, para que se viese claramente la intención.

Por último, si como ya he mencionado de pasada, casi todas las intervenciones merecerían ser destacadas, voy a destacar la que hacía, en el hilo "Nevera fractures", porque ha sido la que me ha hecho reaccionar más claramente. Considero a este compañero como muy competente por la forma en la que piensa, expresa y llega los cien compañeros que le seguimos con atención cada vez que interviene"

De A.M.G

De Anna Mª Gabarró:

" Uns dels objectius d’aquest debat era valorar la importància que tenen les TIC en la societat de la informacióposseir una actitud realista i adquirir actituds positives en l’aplicació de la TE als processos d’ensenyament..., tot aprofundint i contrastant amb els continguts del mòdul i l’article de Miquel Domènec, tot establint-ho amb la postura tecnodeterminista o postura sociodeterminista.  

A continuació, m’agradaria comentar que en general el debat ha estat molt dinàmic i enriquidor, i que les participacions dels companys, algunes més treballades que d’altres, m’han fet plantejar i reflexionar sobre algunes idees preconcebudes que tenia.

L’últim dels desitjos de Bono, de connectar totes les escoles, clíniques i hospitals a internet. Fins aquest moment, no havia copsat la importància que pot tenir l’accés a la informació-coneixements, que són factors que poden ajudar al desenvolupament d’una societat i especialment a les escoles. 

Pel que fa a la meva pròpia autoavaluació, crec que les meves participacions han seguit l’estructura dels missatges; respectant el format, els criteris i les orientacions que s’indicaven en la guia virtual del debat.

Pel que fa a les meves aportacions, he realitzat les tres aportacions que se'ns aconsellava fer. Les dues primeres, van ser en la carpeta CT escola concretament en el Fil sobre competència digital i la transversalitat de les TIC i la tercera, en la carpeta de la Nevera fractures en elFil: Fractura digital.

L’elecció d’aquest fils no va ser casualitat; vaig triar aquells fils perquè m’aportessin i enriquissin com a mestra i psicopedagoga. He intentat fer unes intervencions breus, clares i concretes, sempre defensant la postura tecnodeterminista. 

Per acabar, i pel que fa a les aportacions dels meus companys destacaria l’aportació d’en  en la carpeta de la Nevera fractures, concretament en el Fil: Fractura digital. Ha fet una participació clara, treballada,  argumentant i defensant la postura tecnodeterminista. És una llàstima que aquest company hagi compartit la mateixa postura que jo, ja que en cas contrari, haguessim pogut interactuar en les agumentacions"

EL RECONOCIMIENTO

De Georgina Bernal:

"En primer lloc com a frase o idea que m’ha impactat especialment, m’agradaria referir-me a dues idees molt senzilles en forma i crec que extremadament complexes en fons. La primera idea, extreta de l’article “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” de Domènech, M. i Tirado, F. (2002): “ els qui construeixen artefactes només tenen èxit si a més de considerar les qüestions de caràcter tècnic, també tenen en compte el context social, econòmic, polític i científic […]”. Per a mi aquestes línies assenyalen la dificultat de traçar la línia divisòria entre la postura socialdeterminista i la tecnodeterminista. Després de fer les intervencions al debat, m’he adonat de fins a quin punt societat, tecnologia i ciència interactuen i formen una amalgama en la que sembla impossible destriar-ne l’inici i el fi de cadascuna de les parts. 

La segona idea la aportava Bono, vocalista de U2, en la seva videoconferència (material consultable per el fil fractura digital) “ un dia internet ens va canviar la vida a tots”. No em deixa d’impressionar com a influenciat a tots els nivells i com ha fet canviar en major o menor mesura tot el gruix de la societat pràcticament mundial. No és l’espai adequat per a fer un anàlisi però sí que em fa pensar en com a canviat la societat arrel de la utilització d’internet i com a esdevingut un article quotidià i en molts sectors de primera necessitat. 

Pel que fa a les aportacions, em va tocar defensar la posició tecnodeterminista. En un primer moment no em vaig sentir gens còmode, però vaig procurar buscar arguments que en certa mesura creiés i exagerar-los per a poder defensar amb el màxim de coherència la meva postura. Amb les intervencions m’he adonat que tampoc es tant estrambòtica la posició tecnodeterminista, ja que sí que penso que anem absolutament a remolc del que la tecnologia ens marca i que estem sota la influència deliberada de tots aquells que comercialitzen tecnologia i ciència. Sense saber com ens creen certes necessitats de bens de consum i sense saber com els consumim. En tot cas no em decantaria completament per cap de les dues postures, les dues em semblen coherents i incoherents simultàniament. 

Vaig fer tres intervencions, dos en la carpeta d’escola, la primera referida als llibres de text i l’altre a la figura del mestre. I per últim vaig fer una última intervenció en el fil fractura digital. 
Pel que fa als companys, se’m fa difícil assenyalar-ne algun en concret, però em quedo amb les aportacions de , ja que m’han semblat molt ben explicades i argumentades i ben fonamentades"

MÁS APOYO

De Ruth Ros:

"Després de llegir totes les aportacions he de dir que el debat m'ha servit per obrir la meva ment al que realment està sorgint en relació a les noves teconologies i per reflexionar sobre el tema.

Una frase que m'ha agradat és la d'un company que vaig trobar en el debat de la carpeta Nevera Fractures: “La tecnologia pot ser una eina molt potent per canviar el món, no un simple mecanisme per fer-nos la vida més còmoda i pràctica.” És una frase que defensava el meu bàndol i amb la qual hi estic molt d'acord ja que sembla que les tecnologies, en certs casos, s'estan convertint en allò que ens fa la vida més còmoda i potser se'n fa un abús. De fet, aquesta frase va ser la que em va fer seguir aquesta carpeta, ja que des d'un bon principi no em causaven gran interés els fils que s'hi tractaven. 
Referent a la meva participació, he de dir que tot i que m'ha costat una mica argumentar amb claredat crec que el resultat ha estat prou positiu. Tot i així, no he disposat del temps suficient, per motius personals, per a fer les aportacions una mica més distanciades per donar peu a que hi hagués d'altres argumentacions però he intentat fer-les el més distanciades possible. He intentat afirmar o contraargumentar les aportacions dels companys i companyes posticionant-me en el meu bàndol. En gran part, estava d'acord amb el meu posicionament, però en alguna aportació m'ha costat trobar arguments vàlids que respectessin el bàndol (sociodeterminista) el qual defenia.
 

Cal dir que ha estat un debat molt enriquidor i que totes les aportacions de tots els companys i companyes han estat molt interessants i m'han fet reflexionar molt sobre el tema. Una persona que m'agradaria destacar per els seus arguments i aportacions en el debat és  Crec que ha sabut argumentar el seu posicionament amb profunditat i empleant exemples molt interessants en les seves argumentacions"

NUEVA

De Gemma Climent:

" En primer lloc, m’agradaria compartir amb vosaltres l’estupefacció en adonar-me’n que en la realització del mapa conceptual sobre els meus coneixements previs, sense ser-ne conscient, vaig adoptar una postura tecnodeterminista –vaig interpretar que era la societat qui anava a remolc de la tecnologia i no a l’inrevés–, que és la que he hagut de defensar durant el transcurs del debat.

No obstant això, he de dir també que a l’hora de fer les meves aportacions al debat, m’ha resultat bastant difícil propugnar l’esmentada concepció, ja que de vegades hi havia tesis o arguments del bàndol sociodeterminista en què hi estava d’acord.

D’altra banda i centrant-me en les indicacions de la síntesi, una idea que m’ha copsat i que, per tant, he adaptat a la meva manera d’entendre la pràctica educativa ha estat la que el company Felipe Domenech Macías ha sostingut en un dels seus arguments: “Todos los nuevos descubrimientos tienen cosas buenas y cosas malas a posteriori, pues nacen neutrales y sólo la mano del hombre es capaz de darles un sentido u otro”.

Aplicant aquesta idea en el marc escolar, crec que les TIC les tenim allí, al nostre abast, i la funció que adopten quant a la millora de les pràctiques educatives i, conseqüentment, quant a l’impuls per a l’assimilació dels aprenentatges per part dels infants, dependrà únicament i exclusiva de l’ús que nosaltres, com a docents i mediadors, en fem.

La meva participació al debat ha estat distribuïda entre les carpetes Tecnopart i Intel·ligència de la nevera i fractures, concretant en aquesta darrera carpeta, m’he centrat en el fil Intel·ligència de la nevera. Penso que les meves aportacions han estat ajustades als criteris d’avaluació, ja que crec que m’he cenyit al rol que defensava –tenint sempre present que des de la postura tecnodeterminista és la tecnologia qui arria la societat–, els meus arguments han estat fonamentats teòricament –i referenciats a posteriori segons la normativa APA–, he interactuat amb els companys i companyes, he extret les meves pròpies conclusions i, en última instància, també he seguit el model de Toulmin.

Finalment, tot i que és molt difícil ressaltar la participació de només un o un parell de companys/es, crec que tal i com ja he citat, el ha fet molt bones intervencions en els fils Fractura digital, ja que no només ha aportat molt bones argumentacions clares, fermes i concises, sinó que també ha obert molts interrogants, donant peu a futures discussions i confrontacions d’opinions. Altrament, també destacaria l’aportació de la Sonia Martín Fírvida en el fil Tecnopart perquè, tot i pertànyer al bàndol contrari al meu, va plantejar una tesi tan ben fonamentada que em va resultar molt difícil rebatre."

OTRA CONCLUSIÓN

De l'estimat Miquel:

" Domènech, M. i Tirado, F. (2002) en el seu article “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” fan explícita una frase o un interrogant que justament és el que considero ha estat punt de partida del debat: “Són les transformacions socials una simple conseqüència dels desenvolupaments tecnològics o, al contrari, aquests no són més que respostes a les necessitats socials?”. Aquesta qüestió, és la que fa que hi hagi eldualisme entre deterministes (socials i tecnològics) per mí no ha estat gens fàcil de constestar. Personalment, aquest interrogant ha estat, justament, el que més ha fet pensar i rumiar,…de tot el debat. No creieu que hi ha d’haver un punt de trobada entre els dos determinisme? Una intersecció on societat i tecnologia es trobin, i que hi hagi un respecte mutu entre els dos ens.

A llarg del debat he hagut de defensar la vessant sociodetermista, tot i que malgrat pensava que és la postura més propera als meus pensaments, aquesta consideració ha anat canviant amb les lectures, vídeos, aportacions vostres i del consultor,… que fan que consideri que ara per ara no tot és blanc o negre, ha d’haver un gris on em pugui sentir més identificat.

De les tres intervencions fetes, dos han estat a la carpeta Relacio_CTS al fil determinismes (que torno a dir ha desequilibrat el meus esquemes de pensament) i una tercera ha estat a la carperta Nevera_fractures al fil Intel·ligència de la nevera, destacant i qüestionant que el fet de tenir més tecnologia implica tenir més poder.

Referent a l’autoavaluació he de dir que les argumentacions i contraargumentacions les ha exposades amb claredat i ajustant-se als requeriments del meu posicionament com a sociodeterminista. Hi ha hagut bona adequació de les premisses i tesis segons el model argumentatiu facilitat per la consultoria. He fet ús dels materials mímims i bàsics facilitats a l’aula i d’altres complementaris sobre l’actualitat del mon educatiu en els darrers anys. A nivell d’interacció i coherència de les aportacions individuals-resposta de grup, ha estat molt correcta i totes les tres aportacions meves han sorgit de les intervencions de contraargumentació a companys del bàndol tecnodeterministes. Les intervencions han estat distribuides temporalment i no totes en un moment determinat. Malgrat tot considero que podia haver-se sintetitzat més per facilitar una lectura millor.

Anomenar i destacar un company, tasca gens fàcil, donat la gran feina pel conjunt dels companys de l’aula, ja que malgrat seguia en profunditat els missatges dels dos fils triat, he estat alerta de la resta d’intervencions. Per tant destacaria a , company que s’ha posicionat prop del color gris que m’he anat elaborant. Considero que tot i defensar el tecnodeterminisme, hi ha argumentacions on la línia que separa tecnologia i societat esta força propera.

Per acabar m'agradaria que us quedeu i reflexioneu sobre un paràgraf que tenim al modul 1, he afegit en blau alguna paraula que va bé per millorar la frase i s'adeqüi al que vull dir(opinió personal i discutible).

Un dels errors més significatius que s’ha comès l’aplicació de la TE ha estat creure que els productes tecnològics, …., podrien perfectament transferir-se, directament a altres llocs, paisos, societats, i ser igualment eficaços". "


MÁS VOTOS

De Iris Varín

"Aquest debat realment ha estat especial i ha estat molt diferent dels que he fet fins ara. Amb aquest debat així com la lectura dels diferents documents i mòdul de l’assignatura m’ha fet canviar la meva visió damunt la tecnologia i l’ introducció de les TICS dins la pràctica educativa. Ja m’havien parlat de la importància d’utilitzar i introduir les noves tecnologies dins l’aula a magisteri però des de un enfocament diferent, és a dir, utilitzar aquesta tecnologia com un mitjan o instrument per millorar l’aprenentatge.



Per tant, la nova idea que defensaria és considerar TE no només com un mitja sinó com un disseny de situacions prèviament planificats per dur a terme el procés d’ensenyança- aprenentatge, això no només implica aplicar-les sinó també dissenyar i planificar aquesta aplicació perquè sigui significativa i funcional tant per els alumnes com per els docents i tot els agents educatius implicats.

Referent a la meva participació, dir d’una banda que he adoptat una postura tecno - determinista i he participat en dues carpetes: el tecnopart i la intel•ligència de la nevera i altres fractures. Segons els criteris d’avaluació les meves argumentacions i contraargumentacions crec que han estat exposades amb claredat i coherència, per fer- les m’he basat en el material obligatori i d’altres fonts per aprofundir el contingut que debatia. He interactuat amb els companys intentant sempre que l’ informació que exposava tingués relació amb el que s’anava debatent. D’altra banda he participat tres vegades i seguint el model Toulmin i amb una espai de temps suficients per donar a temps als companys a debatí les meves intervencions, aportant premisses que donaven validesa a la tesi que defensava amb dades i estudis i amb una tesi o conclusió clarament definida i que es sustentava amb les premisses. M’ha faltat com va comentar en Manel argumentar i defensar la tesi amb una visió més pedagògica.
Destacaria a la companya Núria Garriga Plana i , ja que crec que han argumentat molt bé la postura que defensaven i amb aportat dades rellevants i interessat per als companys i el debat en si mateix, amb premisses clares i coherents per defensar la seva tesi."

ALGUNOS COMENTARIOS FINALES SOBRE COMO FUÍ ELEGIDO POR LAS IDEAS MÁS INNOVADORAS Y LOS ARGUMENTOS MEJOR DEFENDIDOS EN EL ETERNO DEBATE SOCIODETERMINISTA VERSUS TECNODETERMINISTA

De Laura Bernà

"El fet d’haver participat en aquest debat acostat al treball final de l'assignatura des d’una postura tecnodeterminista m’ha permès valorar més  les TIC i també entendre que la TE no es limita únicament a l’àmbit de l’ensenyament. En aquest sentit, considero que com a psicopedagogs o docents cal propiciar la construcció del coneixement i això implica ensenyar a filtrar, ordenar i, analitzar tota la informació que proporcionen les TIC. El bombardeig informatiu és tan gran actualment que el professor/a ha d’adaptar-se a les noves circumstàncies introduint les TE com a eina educativa i entenent que no per tenir més informació tenim més coneixement sinó que aquest cal construir-lo i això requereix un procés. Per tant, el professor es converteix en el guia d’aquest procés d’E-A.

Vloro positivament les meves intervencions ja que pensava que em seria molt més difícil posicionar-me com a tecnodeterminista i, en canvi, me n’he sortit prou bé. No obstant, reconec que podia haver aprofundit més a l’hora d’argumentar les meves tesis. He intervingut d’acord amb les instruccions de la guia del debat, realitzant 3 intervencions en dos fils diferents i he intentat contraargumentar a un company.

Mencionar les intervencions del company ja que ha aportat idees des de la perspectiva tecnodeterminista que ha sabut argumentar molt bé i que, personalment, m’han fet reflexionar. Destacaria sobretot, la reflexió final que fa en la intervenció al fil de fractura digital"

domingo, 9 de junio de 2013

SÍNTESIS DEL PROPIO APRENDIZAJE

Es una asignatura que forma parte del plan de estudios de Psicopedagogía. Junto a otras tres son las últimas que me quedaban para acabar mis estudios. Asignatura muy importante que trata de mejorar las habilidades de los profesores y convencer de la importancia y posibilidades que ofrecen las NTIC, dada su estrecha relación con el contexto del que surgen y para el que surgen.   

CONTEXTO GENERAL
CONTENIDO
OBSERVACIONES
EXPERIENCIA EN LA ENSEÑANZA
FORMAL: ninguna
INFORMAL: 8 años
Como estudiante 11 años de distintas carreras universitarias
Profesor de academia, Profesor de extraescolares
NIVEL DE DESTREZAS CON TIC
Nivel usuario

TIPO DE ESCUELA
Centro universitario
Enseñanza a distancia
LOCALIZACIÓN DEL CENTRO
Barcelona
El espacio físico debe disponer de un elemento: Internet
CONEXIÓN
ADSL

LOCALIZACIÓN DE RECURSOS TECNOLÓGICOS
En casa particular, y algunas noches desde el lugar de trabajo.
No dispongo de portátil. 
SITUACIÓN SOCIOECONÓMICA DEL ALUMNO
Media-media baja

CONTEXTO DEL CASO
CONTENIDOS
OBSERVACIONES
NIVEL EDUCATIVO DEL  ALUMNO
Sobre TICS, conocimientos básicos adquiridos en Magisterio

AREA-UNIDAD
NTICEDU

FITAS EN LA HISTORIA
CONTENIDOS
OBSERVACIONES
ACTIVIDADES PLANIFICADAS
PAC1: Autoevaluación inicial, lectura de artículos, debate con compañeros on line, conclusión sobre el debate, coevaluación y autoevaluación, abrir un blog.
PAC 2: lectura de módulos, mapa conceptual sobre el @ significativo, comparación con mapa de autoevaluación, memoria del trabajo, con conclusiones incluidas, y autoevaluación.
PAC 3: Proyecto: diseño, mapa conceptual, aplicación del proyeto, autoevaluación y coevaluación. Puesta final en el blog.  









En todas las actividades han estado implicadas las NTIC.
NIVEL DE APRENDIZAJE ESPERADO
Uno general: el que considera el apto de esta asignatura para ver su funcionalidad fuera de ella

TIPO DE ACTIVIDAD
Actividades muy activas, con interacción, que han supuesto partir de unos conocimientos previos siendo cosncientes de ellos al final de cada pac y del proyecto final de la asignatura plasmados en un cambio conceptual.

ACTIVIDADES DEL CASO
CONTENIDOS
OBSERVACIONES
TECNOLOGÍAS USADAS
Internet, buscadores como Google, procesadores WORD de distintos fabricantes, cámaras, bloger, cmaptools, Youtube

RAZONES DE USO
Para que haya sido un aprendizaje activo, para motivar y para dar feed-back. Para que se convierta en un aprendizaje significativo y haya cambios conceptuales sobre las NTIC y las realción C-T-S

NATURALEZA DE LAS ACTIVIDADES
Reflexión de ideas previas, contraste con otras, interactivas: con el medio y con los compañeros

DIFICULTADES ENCONTRADAS
Técnicas relacionadas con algunos programas. Otras relacionadas con la dinámica de la asignatura; falta de comprensión de los módulos, falta de comprensión de las tareas que hacer, falta de comprensión de los comentarios del profesor.
Finalmente, la sensación de estar invirtiendo mucho más tiempo por motivos que creo ajenos a mí, del que ya de por sí invertía por el trabajo de esta asignatura, que me han hecho pasar por una fase de frustración.

AYUDA Y COLABORACIÓN
Algunas veces a través del foro. 

ROL DEL PROFESOR
Mediador
He echado en falta mucha más claridad en los mensajes. Me he sentido impotente muchas veces.
ROL DEL ALUMNO
Activo, participativo, interesado por el desarrollo general de los compañeros y las actividades. Muchas horas queriendo buscar el punto cero desde el que partir en las actividades.

RESULTADOS
CONTENIDOS
OBSERVACIONES
OBSERVACIONES
La motivación que tenía a principio de curso, la perdí en varios momentos por la falta de ayuda que creía que nos faltaba en forma de directrices claras. Los módulos, apoyos teóricos, me han parecido muy poco motivadores. Al final la motivación ha sido aprobar la asignatura, a pesar de que estoy descontento con algunas cosas. Trabajo muchas horas, laboralmente, y las pacs. Y me hubiera podido ahorrar algunas de ellas, si hubiera contado con información más precisa.    

EVALUACIÓN DEL APRENDIZAJE
A través de una evaluación inicial, y del cambio conceptual final. Algunos items de la coevaluación y de la autoevaluación también me han ayudado.

LECCIÓN APRENDIDA
No siempre nos llega la información de la forma en que queremos. Y el aprendizaje significativo implica una búsqueda de conocimiento, que no tiene que ver con poner en jaque a los alumnos con info difusa.
Como conclusión: la motivación interna está por encima de vicisitudes externas y ayuda a lograr metas y aprendizajes que creíamos fuera de nuestra capacidad, esfuerzo y ganas.


Tras cuatro semestres estudiando en este centro, encaraba bien y con optimismo esta asignatura a sabiendas de que estoy a punto de acabar los estudios. Los trabajos han sido en forma de prácticas, tres, que bien podrían ser algunas más, por los trabajos que había que hacer en cada una de ellas.

Me matriculé de la asignatura sabiendo que era la última que me quedaba para completar el programa de Psicopedagogía. Ahora he descubierto que me ha ofrecido aspectos metodológicos y técnicos (a nivel de programas utilizados) que me serán muy útiles para mi formación de profesor, de psicopedagogo o si quiera, como adulto junto al alumno, niño o persona que quiera aprender, y aprender a aprender.

No intenté proponerme ningún reto, salvo el de dejarme llevar por “unos conocimientos me llevarán a otros” sin saber que esa idea inicial, es una idea central de los contenidos trabajados vertebralmente en la asignatura. El aprendizaje significativo y los cambios conceptuales.

Me han gustado algunos de los contenidos trabajados, el descubrimiento de algunos programas que me serán muy útiles y parte de la dinámica. El proyecto final como reflejo del @ significativo, a pesar de que ha habido momentos en los que no entendía tantas rarezas y falta de información me ha parecido buena forma de buscar la utilidad de motivar y promover el @ en los alumnos.

Tanto el fórum como el debate y el blog no son sino herramientas que ayudan a ser metacognitvos, siendo conscientes de lo que uno cree que sabe,  de cómo puede cambiar la idea previa con ayuda de otros puntos de vista e interactuando tanto con las nuevas tecnologías como colaborando entre compañeros.


Estoy satisfecho por la gran cantidad de horas que he dedicado a esta asignatura, y por la forma en que he superado la dificultad de no saber qué hacer en muchos momentos. He sido organizado, he cumplido con plazos y objetivos. He profundizado en el constructivismo y he aprendido base teórica con la que defender el uso de las TICS como elemento de creación de conocimiento y de la generación de ambientes motivadores para los alumnos. La interacción con el medio, que implica actividad, es condición sine qua non para aprender. Y en ella, las personas y los contenidos que ofrecen las TICS son vitales.

SÍNTESIS DEL APRENDIZAJE PRETENDIDO

¿Son buenas las abejas o no?
Aprovechando una charla espontanea se pretende conseguir ayudar a mejorar las ideas acerca de las abejas, y que cada uno sepa argumentar por qué razones pueden ser buenas o malas. Se pretende que conozcan su importancia en el medioambiente y a través de esa relación acaben interiorizando que a pesar de las picaduras, el peso de las ventajas es mucho mayor que el de las cosas menos buenas que tienen. Se pretende que sea con un papel activo de la alumna, y además, trabajar competencias relacionadas con el medioambiente y las relaciones sociales.  

CONTEXTO GENERAL
CONTENIDO
OBSERVACIONES
EXPERIENCIA EN LA ENSEÑANZA
FORMAL: ninguna
INFORMAL: 8 años
Profesor de academia, Profesor de extraescolares
NIVEL DE DESTREZAS CON TIC
Casi nula

TIPO DE ESCUELA
Colegio concertado- Infantil. 1 Línea
Relogioso
LOCALIZACIÓN DEL CENTRO
Palma-
Barrio obrero
CONEXIÓN
Alta velocidad

LOCALIZACIÓN DE RECURSOS TECNOLÓGICOS
Aula de informática con 25 PC’S
Equipos muy viejos
SITUACIÓN SOCIOECONÓMICA DEL ALUMNO
Media y media-alta
Barrio popular, pero centro prestigioso
CONTEXTO DEL CASO
CONTENIDOS
OBSERVACIONES
NIVEL DE LOS ALUMNOS
3r infantil. Sólo había dos niños previstos con NEE
Finalmente con niña de 3r
AREA-UNIDAD
Conocimiento del Medio

FITAS EN LA HISTORIA
CONTENIDOS
OBSERVACIONES
ACTIVIDADES PLANIFICADAS
Conocer qué tipo de animal es una abeja. Si es buena o mala, y las razones. Saber dónde viven.   
Debate, lluvia de ideas, reflexión, dibujos, recerca en Google imágenes y búsqueda.
NIVEL DE APRENDIZAJE ESPERADO
Mejorar la idea inicial que se tiene de la abeja y saber exponer las razones. Andamiaje de la experiencia

TIPO DE ACTIVIDAD
Actividades en interacción con las TIC, y con el maestro. Previstas algunas en entorno natural.
No se pudo hacer la visita al centro de apicultura
ACTIVIDADES DEL CASO
CONTENIDOS
OBSERVACIONES
TECNOLOGÍAS USADAS
Pc sobremesa, XP, Google, Paint, Youtube, Word
Documentales, dibujos, pequeñas descripciones
RAZONES DE USO
Introducir, reforzar y aclarar el conocimiento. Y para motivar y provocar interacción

NATURALEZA DE LAS ACTIVIDADES
Reflexionar, contrastar, reajustar y acomodar el conocimiento

DIFICULTADES ENCONTRADAS
El Paint le va suponer mucha más dificultad de la que esperaba. Tuve que ayudarle a manejar el ratón.

AYUDA Y COLABORACIÓN
La de su hermano mayor, y la mía

ROL DEL PROFESOR
Introductor de ideas previas, mediador y promovedor de acciones

ROL DEL ALUMNO
Muy activo. Curioso.

RESULTADOS
CONTENIDOS
OBSERVACIONES
OBSERVACIONES
Se ha generado el entusiasmo esperado y las ganas de descubrir cosas

EVALUACIÓN DEL APRENDIZAJE
En base a los conocimientos previos, y a través de los procedimientos. 

LECCIÓN APRENDIDA
Dejarle seguir indagando aunque el tiempo prescrito para cada actividad haya acabado.


HISTORIA COMPLETA
Un niño que vive en un ático de lujo cuenta a sus padres que a su amigo le ha picado un bicho malo que vuela mientras venía de la escuela. Sus padres le cuentan que son bichos que dan cosas buenas, que viven también en países, ciudades, que tienen gustos, que comen, que trabajan, que viajan,  y se organizan como personas, y que son muy importantes. El contexto es lo suficientemente real como para crear un centro de interés del que derive un aprendizaje constructivo.

Al volver al día siguiente a clase, el niño pregunta a la maestra cuáles son las cosas buenas que tienen las abejas, y antes de que conteste la maestra, su amigo al que le han picado dice que no es verdad, que son bichos malos. A partir de ahí surge una marea improvisada de comentarios a los que la maestra trata canalizar a través de las típicas medidas que se deben seguir para intervenir en clase tras levantar la mano. Tras presenciar una lluvia de ideas improvisada, invita a sus alumnos a crear un centro de interés sobre las abejas.

En la primera sesión nos sentamos y comenzamos a hablar. Como gancho para empezar este proyecto le conté una historia de un alumno de prácticas al que le había picado una abeja. Le conté lo que había “pasado” y se propició un ambiente en el que ya tenía a la alumna inquieta y curiosa ante las abejas. En esa sesión le propuse en forma de juego que expusiera lo que conocía sobre las abejas, y debo decir que algunos de sus comentarios me llamaron la atención. A continuación escribió en un cuaderno lo que creía que tenía bueno y malo una abeja, y lo que creía que podía aprender. Al contarle la historia de la picadura, le sorprendió que hubiera abejas en las calles porque pensaba que vivían sólo en las flores.

Igualmente me sorprendió que entre las cosas buenas que tenía la abeja dijera que servían para que “las flores vivieran” (tal vez porque ayudaban a la polinización) y también servían “para sacar miel” . Ni que decir tiene que me quedé de piedra ante tales respuestas, sobre todo ante la primera. Le pregunté porqué creía eso, y me contestó que había leído un cuento de abejas. Entre sus intereses por aprender algo sobre la abeja dijo que le gustaría aprender el sitio en el que viven y cómo se les sacaba la miel al animal.

En la segunda sesión, al día siguiente, con lo que habíamos hablado y con sus conocimientos previos propuse hacer un dibujo. Lo más curioso es que el dibujo parecía más una mariposa que una abeja. Al ver el dibujo, le propuse que me dijera alguna diferencia entre una mariposa y una abeja, y además de las antenas resaltó las alas.

De dicho dibujo extraje dos conclusiones: que cuando se habla de insectos, que ella nombra como animales, sabe que todos tienen alas, porque vuelan, y las dibuja todas iguales. De esa dibujo supo nombrar las alas, los ojos, el cuerpo y….¿Y si pican? le pregunté yo. ¿Con qué pican? ¿Con la punta de la cabeza? “No lo sé, creo que sí”

Entonces le empecé hablar de cuando yo iba a veranear al pueblo de mis padres (sus abuelos), y en los vértices de casi todas las ventanas, desde la planta baja hasta la cámara, se posaban las “granujillas” pensando que ya esa casa estaba abandonada porque siempre tardábamos un año en volver, y que allí hacían sus nuevas casas ellas. Claro, ellas lo tenían todo, sus casillas (los panales), la de los abuelos, y las flores que había cerca.  

Entonces le pregunté si sabía dónde estaba la casa de los abuelos, ella nombró que muy lejos porque había que ir en avión, “pero los abuelos y los tíos pequeños iban en barco porque era más barato”. Entonces, le propuse que había formas de ver el pueblo, con fotos, y conocer más cosas sobre él. ¿Cómo se hace eso? preguntó ella…

Saqué el portátil de su madre, y empezamos a descubrir juntos y a experimentar, Google, imágenes, Youtube y el Paint. Luego, mientras yo iba haciendo un esquema de la sesión le dejé sola viendo observando a qué se dedicaba. Y parece que la transferencia que quería enseñándole cómo encontrar el pueblo manchego de los abuelos y los papás tuvo su efecto puesto que sin decirle nada empezó a buscar información sobre las abejas.  

De las sesiones propuestas en diferentes días según el diseño inicial hubo que variar dado que se habían suprimido parte de las actividades por imprevistos. Por eso, la tercera y la cuarta decidí hacerlas juntas. Tras el fin de semana, volvimos a hablar de la sesión anterior en la que habíamos explorado las utilidades de los instrumentos metodológicos. Conjuntamente, hablamos sobre qué cosas se pueden descubrir de las abejas. Además de colores, el lugar en el que duermen…  Una vez repasado eso, la sesión consistió en que ella los dos teníamos que buscar imágenes y después ver cosas en Youtube sobre las abejas.

En la quinta y la sexta sesión, dejé que fuera ella quien se dedicara a jugar con Google, Imágenes y Youtube sobre las abejas. Al final de la sesión le propuse ver un vídeo que busqué para la ocasión. En la última sesión  le propuse intentar hacer un dibujo con el Paint sobre las abejas. Le resultó bastante difícil. De hecho, tras intentarlo y que no le saliera dirigir el ratón, decidimos que me dijera que quería hacer, y prefirió hacerlo en papel.   Aprovechamos para que me dijera si ella pensaba que eran buenas o malas y ...¿Qué sabes de las abejas?

La conclusión es que las TIC han tenido un papel fundamental a la hora de propiciar el aprendizaje porque ha motivado y además ha ofrecido argumentos y contenidos para que la alumna fuera construyendo su aprendizaje. Ha aprendido muy activamente interactuando con las NTIC y con el maestro. En su aprendizaje he sido promovedor de retos, mediador y facilitador de estrategias en el uso de algún recurso tecnológico.

En cuanto a la evaluación he tenido en cuenta los recursos de espacio-tiempo, y además la he centrado no sólo en los resultados obtenidos por ella sino en mi papel como facilitador. Lo importante es haber constatado que cuando alguien está motivado aprende, y que la motivación puede despertarse desde fuera.

La contextualización de la temática y la funcionalidad de algunas tecnologías empleadas hacen que el proyecto haya sido exitoso, y la valoración de la alumna, muy positiva. No obstante, estaría bien ir introduciendo más actividades en las que no sólo interviniera la alumna y el profesor.