ALGUNAS MÁS

De R. CID

" La tecnologia forma part de la natura humana, els homes l’han creat i en cap cas són alienants. És l’ús que fem d’aquestes el que determina la seva bona utilitat.

En aquest debat hem trobat diferents exemples de com es poden fer servir les tecnologies que tenim ara. Des de un mecanisme d’oci i entreteniment (música, televisió, jocs online,...) fins a una eina que pot ajudar a que es produeixin canvis socials i defensar la vida de les persones, tal i com demana el cantant Bono a la seva conferència.

A la medicina actual han millorat molt la qualitat i el servei, però també es pot fer un ús abusiu que perjudiqui al pacient, com reflexa Sonia Martin al fil que parla del Tecnopart: “El número de cesáreas en España va en aumento y los partos cada vez son más medicalizados e inducidos. Estas prácticas no están exentas de inconvenientes por ello se deberían naturalizar lo máximo posible los partos.”

També tenim el clàssic exemple de quan Einstein va afavorir la fabricació de la bomba atòmica gràcies als seus descobriments en física nuclear, que van ser molt importants i que tenen moltes altres aplicacions no bèl·liques, tal i com diu 

En el cas de les TIC a les escoles, con diu la Mercè Palau, també hem vist casos d’una utilització poc profitosa, quan aquestes es fan servir únicament de manera mecànica o visual sense canviar les estratègies metodològiques. És a dir, posem pissarra digital en comptes de pissarra clàssica. Escrivim a ordinador en comptes de en paper, però seguim ensenyant de la mateixa manera que abans. En canvi, són més potents i efectives quan les fem servir per millorar la comunicació entre companys i/o mestres o per ensenyar als nostres alumnes a aprendre per si sols, i pensar de forma crítica i analítica"

                                                                       

Per acabar, m’agradaria destacar l’aportació del company Pedro Martínez, quan parla de que introduir les TIC a l’Àfrica és una utopia, tenint en compte que el 99% dels nens estudien al carrer. La seva argumentació principal és la falta de necessitat real de les noves tecnologies a les escoles d’Àfrica, quan encara no tenen cobertes les bàsiques (roba, aigua, salut,...). El cas de l’Àfrica és el més extrem però serveix per reflectir el principal problema que presenten algunes tecnologies que estan a l’abast del consumidor actual: creen necessitats inexistents en les persones, que a més a més, fan més gran la desigualtat social i la fractura digital entre les persones, com també ens fa pensar el company Felipe Domenech tan citat en el fòrum"

DE ALBA

De Alba Sorolla:

" 1) Amb relació al rol del professor m’ha agradat aquesta síntesi : El professor ha de ser un tècnic ja que es preocupa més pel COM ensenyar, mitjançant el mètode científic i la tecnologia, que no pas el QUÈ. No obstant, també ha de ser un artista ja que ha de ser creatiu amb les noves eines metodològiques que té a l'abast.

Aquesta afirmació resumeix de forma clara i concreta, el rol i l’essència del professor que avui en dia, hauria d’existir en les pràctiques quotidianes escolars. A més, recull dues idees fonamentades en dues concepcions diferents, és a dir, una des de la visió tecnodeterminista i l’altra des de la sociodeterminista. De fet, al llarg del debat s’ha demostrat com sempre s’han pogut trobar arguments (independentment del bàndol) que justifiquessin una tesi i que donessin explicacions vàlides a una mateixa qüestió plantejada. Per tant, tot i que aquestes dues concepcions són oposades, si la tesi defensada estava ven argumentada, ens trobàvem en què les dues concepcions poden tenir una part de raó. En conseqüència, això deixa palès la dificultat que hi ha en discernir entre ciència, tecnologia i societat i per tant, dona força a la noció de teixit sense costures que interrelaciona estretament aquestes tres entitats.

Recuperant l’afirmació inicial sobre el rol del professor i en conseqüència, els processos educatius actuals, no hi ha dubte que aquests estan canviant per l’aparició de les noves tecnologies.

Els professors s’han vist immersos en noves formes d’ensenyament i han hagut d’aprendre a familiaritzar-se amb aquests instruments que durant el seu període d’educació no existien.

Gràcies a l’ investigació i a l’avenç de la tecnologia, cada vegada els continguts que ensenyen els mestres són més amplis i alhora es poden presentar d’una manera més atractiva a partir d’imatges, programes informàtics, etc. que permeten facilitar la comprensió dels alumnes. A més, hi ha més disponibilitat de recursos per accedir a la informació (Internet, televisió, diaris electrònics...) i això comporta que els alumnes puguin adquirir més coneixements fora de l’escola.

Avui dia, els mestres mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies  poden  transmetre a l’alumne, de manera mes interactiva, creativa i eficaç, els coneixements que cal assolir.

No obstant, això implica que degut a  la dinàmica dels canvis socials, científics i tècnics  al cap d’uns anys quedi obsoleta la formació inicial del professorat, pel que fa que l’educador ha d’adoptar el compromís de mantenir una formació permanent que li permeti  desenvolupar eficaçment la seva activitat educativa.

2) Respecte al meu treball en aquesta primera PAC estic força satisfeta. He fet les intervencions demanades des del bàndol tecnodeterminista i m’he trobat en què depenen de les qüestions a tractar, m’ha resultat més fàcil o més difícil trobar arguments des de la meva concepció. En general, he gaudit d’aquest debat, que ha sigut complex però molt interessant.

3) Destaco les intervencions de   ja que han aportat noves idees, han estat ben argumentades i en definitiva, demostren un treball personal important."

DE BÀRBARA

De Bàrbara Riudeubàs:

" La meva postura s’ha definit com a tecnodeterminista. La veritat, és que abans de començar l’assignatura compartia aquesta visió sobre la importància de la tecnologia. M’ha agradat molt la participació en el debat perquè he pogut defensar les meves idees i he pogut afegir-ne de noves gràcies a les aportacions dels meus companys i companyes. També m’han agradat molt els vídeos que he vist per tal de fer les meves aportacions.

Penso que remarcaria com a nova idea la de : “Todos los nuevos descubrimientos tienen cosas buenas y cosas malas a posteriori, pues nacen neutrales y sólo la mano del hombre es capaz de darles un sentido u otro.” Estic molt d’acord amb la idea que defensa aquesta afirmació perquè la tecnologia defensa els interessos de qui l’ha creada i desenvolupat.

Considero que les meves aportacions al debat han estat elaborades, pensades amb temps i ben plantejades amb les dues premisses i la conclusió amb el format corresponent. He seguit els criteris d’avaluació de la claredat expositiva en forma d’argumentacions o contrargumentacions, he utilitzat conceptes i continguts dels mòduls i dels vídeos i lectures complementàries, he intentat adequar-me als fils de discussió sense repetir o parlar de coses sense relació, he intentat interactuar i respectar les aportacions dels altres  i he  fet tres aportacions en tres fils de disussió en dues carpetes diferentes: 2. CT ESCOLA i 4. NEVERA FRACTURES."

DE UN COMPAÑERO MUY COMPETENTE

De Pedro Martínez:

" El ser humano se hace ayudar por las tecnologías para llegar mucho más lejos".

"A lo largo del debate, y aunque personalmente soy bastante reacio al uso desproporcionado de las tecnologías que hacemos actualmente, he ido modificando mi forma de pensar. Evidentemente, la posición que he adoptado a lo largo de la actividad, extremadamente sociodeterminista, no coincide con mi forma de pensar, pero a menudo es necesario esgrimir opiniones "bruscas" para animar la contienda.

Si he de resumir todo lo que he reflexionado con las opiniones de los compañeros, diría que la gran mayoría han influido de una forma o de otra en mi perspectiva frente a los hilos que se habían propuesto. Además, resaltaría la buena argumentación, tanto con los recursos propuestos como con recursos propios, que casi todas las intervenciones han llevado a cabo.

Creo firmemente que el ser humano necesita la tecnología, la ciencia, etc. pero como extensión de lo que es capaz de hacer y siempre bajo un código ético que permita avanzar sin salirnos del camino correcto. Y evidentemente, ahí está la cuestión, cuál es el camino correcto. Pues después de este debate creo que es aquel que engloba todo lo que ayuda a las personas a mejorar su vida sin tener que dañar todo lo que nos rodea.

Pero insistiendo en la línea sociodeterminista que me ha tocado defender, os dejo una frase que escuché a un ingeniero jefe de Volvo; "El robot más inteligente del mundo, siempre será tan inteligente como el humano que lo programe, no más".

Si tengo que valorar mis aportaciones, creo que he sido fiel a la línea que intentaba representar, incluso cuando veía argumentaciones del bando contrario con las que estaba totalmente de acuerdo. He intentado expresar las ideas básicas con la mayor claridad posible, sin artificios, para que se viese claramente la intención.

Por último, si como ya he mencionado de pasada, casi todas las intervenciones merecerían ser destacadas, voy a destacar la que hacía, en el hilo "Nevera fractures", porque ha sido la que me ha hecho reaccionar más claramente. Considero a este compañero como muy competente por la forma en la que piensa, expresa y llega los cien compañeros que le seguimos con atención cada vez que interviene"

De A.M.G

De Anna Mª Gabarró:

" Uns dels objectius d’aquest debat era valorar la importància que tenen les TIC en la societat de la informació, posseir una actitud realista i adquirir actituds positives en l’aplicació de la TE als processos d’ensenyament..., tot aprofundint i contrastant amb els continguts del mòdul i l’article de Miquel Domènec, tot establint-ho amb la postura tecnodeterminista o postura sociodeterminista.  

A continuació, m’agradaria comentar que en general el debat ha estat molt dinàmic i enriquidor, i que les participacions dels companys, algunes més treballades que d’altres, m’han fet plantejar i reflexionar sobre algunes idees preconcebudes que tenia.

L’últim dels desitjos de Bono, de connectar totes les escoles, clíniques i hospitals a internet. Fins aquest moment, no havia copsat la importància que pot tenir l’accés a la informació-coneixements, que són factors que poden ajudar al desenvolupament d’una societat i especialment a les escoles. 

Pel que fa a la meva pròpia autoavaluació, crec que les meves participacions han seguit l’estructura dels missatges; respectant el format, els criteris i les orientacions que s’indicaven en la guia virtual del debat.

Pel que fa a les meves aportacions, he realitzat les tres aportacions que se'ns aconsellava fer. Les dues primeres, van ser en la carpeta CT escola concretament en el Fil sobre competència digital i la transversalitat de les TIC i la tercera, en la carpeta de la Nevera fractures en elFil: Fractura digital.

L’elecció d’aquest fils no va ser casualitat; vaig triar aquells fils perquè m’aportessin i enriquissin com a mestra i psicopedagoga. He intentat fer unes intervencions breus, clares i concretes, sempre defensant la postura tecnodeterminista. 

Per acabar, i pel que fa a les aportacions dels meus companys destacaria l’aportació d’en  en la carpeta de la Nevera fractures, concretament en el Fil: Fractura digital. Ha fet una participació clara, treballada,  argumentant i defensant la postura tecnodeterminista. És una llàstima que aquest company hagi compartit la mateixa postura que jo, ja que en cas contrari, haguessim pogut interactuar en les agumentacions"

EL RECONOCIMIENTO

De Georgina Bernal:

"En primer lloc com a frase o idea que m’ha impactat especialment, m’agradaria referir-me a dues idees molt senzilles en forma i crec que extremadament complexes en fons. La primera idea, extreta de l’article “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” de Domènech, M. i Tirado, F. (2002): “ els qui construeixen artefactes només tenen èxit si a més de considerar les qüestions de caràcter tècnic, també tenen en compte el context social, econòmic, polític i científic […]”. Per a mi aquestes línies assenyalen la dificultat de traçar la línia divisòria entre la postura socialdeterminista i la tecnodeterminista. Després de fer les intervencions al debat, m’he adonat de fins a quin punt societat, tecnologia i ciència interactuen i formen una amalgama en la que sembla impossible destriar-ne l’inici i el fi de cadascuna de les parts. 

La segona idea la aportava Bono, vocalista de U2, en la seva videoconferència (material consultable per el fil fractura digital) “ un dia internet ens va canviar la vida a tots”. No em deixa d’impressionar com a influenciat a tots els nivells i com ha fet canviar en major o menor mesura tot el gruix de la societat pràcticament mundial. No és l’espai adequat per a fer un anàlisi però sí que em fa pensar en com a canviat la societat arrel de la utilització d’internet i com a esdevingut un article quotidià i en molts sectors de primera necessitat. 

Pel que fa a les aportacions, em va tocar defensar la posició tecnodeterminista. En un primer moment no em vaig sentir gens còmode, però vaig procurar buscar arguments que en certa mesura creiés i exagerar-los per a poder defensar amb el màxim de coherència la meva postura. Amb les intervencions m’he adonat que tampoc es tant estrambòtica la posició tecnodeterminista, ja que sí que penso que anem absolutament a remolc del que la tecnologia ens marca i que estem sota la influència deliberada de tots aquells que comercialitzen tecnologia i ciència. Sense saber com ens creen certes necessitats de bens de consum i sense saber com els consumim. En tot cas no em decantaria completament per cap de les dues postures, les dues em semblen coherents i incoherents simultàniament. 

Vaig fer tres intervencions, dos en la carpeta d’escola, la primera referida als llibres de text i l’altre a la figura del mestre. I per últim vaig fer una última intervenció en el fil fractura digital. 
Pel que fa als companys, se’m fa difícil assenyalar-ne algun en concret, però em quedo amb les aportacions de , ja que m’han semblat molt ben explicades i argumentades i ben fonamentades"

MÁS APOYO

De Ruth Ros:

"Després de llegir totes les aportacions he de dir que el debat m'ha servit per obrir la meva ment al que realment està sorgint en relació a les noves teconologies i per reflexionar sobre el tema.

Una frase que m'ha agradat és la d'un company que vaig trobar en el debat de la carpeta Nevera Fractures: “La tecnologia pot ser una eina molt potent per canviar el món, no un simple mecanisme per fer-nos la vida més còmoda i pràctica.” És una frase que defensava el meu bàndol i amb la qual hi estic molt d'acord ja que sembla que les tecnologies, en certs casos, s'estan convertint en allò que ens fa la vida més còmoda i potser se'n fa un abús. De fet, aquesta frase va ser la que em va fer seguir aquesta carpeta, ja que des d'un bon principi no em causaven gran interés els fils que s'hi tractaven. 
Referent a la meva participació, he de dir que tot i que m'ha costat una mica argumentar amb claredat crec que el resultat ha estat prou positiu. Tot i així, no he disposat del temps suficient, per motius personals, per a fer les aportacions una mica més distanciades per donar peu a que hi hagués d'altres argumentacions però he intentat fer-les el més distanciades possible. He intentat afirmar o contraargumentar les aportacions dels companys i companyes posticionant-me en el meu bàndol. En gran part, estava d'acord amb el meu posicionament, però en alguna aportació m'ha costat trobar arguments vàlids que respectessin el bàndol (sociodeterminista) el qual defenia.
 
Cal dir que ha estat un debat molt enriquidor i que totes les aportacions de tots els companys i companyes han estat molt interessants i m'han fet reflexionar molt sobre el tema. Una persona que m'agradaria destacar per els seus arguments i aportacions en el debat és  Crec que ha sabut argumentar el seu posicionament amb profunditat i empleant exemples molt interessants en les seves argumentacions"